Bali, l’illa dels déus…i la meva!

O com l’inici d’una classe d’ataràxia pot desembocar en un post sobre el meu destí de destins…Bali

Però situem-nos primer;  Indonèsia és el quart país més poblat del món amb més de 255 milions d’habitants repartits en 6.000 illes de les més de 17.500 que el conformen, banyat per dos oceans l’Índic i el Pacífic a més de nombrosos mars -alguns d’ells amb noms tan evocadors com el Mar de les Célebes o el Mar de Java o Banda-.

Bali és la perla d’aquest inacabable collaret d’illes, una illa única amb gent única. Acostumo a amenaçar que hi aniré a retirar-me quan estigui jubilada però tal i com van les coses i el trist panorama de jubilació que se’ns presenta si no fem la independència de forma immediata….potser hauré d’emigrar-hi a treballar- que tampoc m’importaria gens ni mica…-

Contrariament al que passa a la resta del país -de confessió majoritàriament musulmana amb algunes illes a on impera el cristianisme com Flores-, Bali ha abraçat la religió hinduista amb trets animistes que li confereixen un caràcter únic també des del punt de vista religiós. Així doncs, l’illa rendeix culte a la santissima trinitat dels hindús: Brahma, Shiva i Visnú amb tocs eclèctics i autòctons ben curiosos.

Quan em pregunten qué trobo d’especial en aquesta illa de 150 km. de llarg i 112 d’ample sempre explico que quan hi sóc la meva veu baixa de to i s’esdevé menys crispada que de costum i això em passa de manera natural, fent que em senti molt relaxada i feliç.

D’aquí que divendres vaig anar al gimnàs a fer una classe de respiracions i meditació, i sortint d’allà -molt relaxada-, vaig tenir la necessitat de començar a escriure sobre la meva illa preferida.

En el decurs dels darrers 15 anys he visitat aquesta illa quatre vegades i tot i que he pogut constatar molts canvis, moltes modes noves introduïdes pel turisme, aquest no ha aconseguit aniquilar l’esperit balinès de l’illa. Els danys col.laterals que el turisme causa en molts països pel que fa a pèrdua d’identitat no ha succeït aquí tret del que és l’evolució pura i dura.He vist com hi arribava el fenòmen del turisme rus , com les cases de menjar (warung) adaptaven les cartes a diversos idiomes a banda de l’anglès i tanmateix començaven a proliferar-hi els restaurants de tapes i paelles i com algunes turistes començaven a practicar top-less a les platges de Sanur o Kuta (malgrat no ser una pràctica dels locals de l’illa, dotats d’un gran sentit del pudor).

A Bali se la coneix com l’illa del déus.  Jo més aviat l’anomenaria l’illa dels extraterrestres perquè digueu-me sinó, a quin altre país del món trobem un dia a l’any -d’acord amb el calendari balinés i les fases de la lluna- anomenat el “dia del silenci” (Nyepi day-any nou balinés)  on la gent es queda a casa meditant com ser millors persones mentre fora al carrer guardians del poble (pecalang) amb vestits tradicionals i pals a les mans vigilen que ningú faci soroll, no fos cas que els mals esperits que sobrevolen l’illa sentin la remor i hi vulguin baixar enlloc de passar de llarg fins a l’any següent.  Meditant com ser millors persones i amb l’aeroport internacional de Ngurah Rai a la capital, Denpasar tancat amb pany i forrellat aquell dia….us ho podeu imaginar? Això sí, hi ha una ambulància de guardia però us aconsello no posar-vos malalts…

Aixecar-te de bon matí i veure com els balinesos més matiners ja estan fent les seves “canang sari” o ofrenes diàries a les seves cases, als negocis, a sota un arbre, als temples (Pura), a la moto o al cotxe amb aquell ritual visual tan armoniós et va introduïnt en un univers de pau del que ja no desconnectes fins que marxes de l’illa.  Els balinesos no poden imaginar un dia a la vida sense ofrenes -símbols de pietat, gratitud i protecció dels dimonis i esperits dolents-  i gasten la meitat del poc que guanyen en aquests petits cistells fets de fulla de plàtan a on disposen galetes,caramels, uns grans d’arròs, alguna moneda, flors i un palet d’encens. Però el seu misticisme i religiositat va molt més lluny, i els temples són l’excusa perfecte per a qualsevol cerimònia que serà oberta a tothom, ja sigui un funeral, un casament, la inauguració d’una casa o negoci o l’acte de posar els peus a terra pels nens que fan un any de vida segons el calendari balinès (210 dies). Si parlem de temples en tenim bàsicament de dos tipus: els temples familiars situats a les cases i els temples públics (Pura, de la paraula sànscrita que significa espai envoltat d’un mur). Aquests darrers també es poden classificar segons el gremi o llinatge al que protegeixen o en funció de la seva situació (al mar, al llac, a la muntanya, al camp d’arròs,etc).Els deus, els dimonis i els esperits malignes formen part d’un mateix tot espiritual i marca el dia a dia dels habitants de l’illa.Els temples es poden orientar cap a les muntanyes (kaja), cap el mar (kelod) o cap a la sortida del sol (kangin) perquè segons les creences populars els esperits bons habiten les muntanyes i reparteixen prosperitat mentre que els dimonis s’amaguen sota el mar. Igualment la concepció en tres parts de l’univers també la hi veurem representada en la zona més alta i sagrada -dedicada als deus que habiten el cel-, la zona intermitja i que representa el món terrenal dels homes i la zona més baixa a on habiten els éssers malignes.

No descobreixo la sopa d’all si dic que Bali són bellíssimes terrasses d’arròs i arbres de flors de frangipà entremig de temples hinduistes balinesos , dels que l’illa compta amb més de 20.000;  Però Bali és, per sobre de tot, els balinesos i les balineses i a ells i només ells els correspon aquest trocet de paradís que es guanyen dia a dia…i mentre ells vulguin i ens deixin, seguirem anant-hi de tant en tant per constatar que aquesta regla es manté i les tradicions perduren…que l’essència genuïna d’aquesta illa es guarda com el més preuat tresor.

CANON MALASIA & INDONESIA 2012 947              P1140637 P1140552               CANON MALASIA & INDONESIA 2012 964

371            354 337            366

Anuncis