El Nepal, a on es toca el cel

DSC08843 DSC09285 20141211_024351 DSC08670 20141208_144555

Nepal: una llarga vall envoltada d’altes muntanyes a on toques el cel

Aquest ha estat el meu darrer viatge. Havent visitat l’Índia dues vegades, vaig pensar que potser no tindria mai l’oportunitat de conèixer aquest petit país asiàtic situat entre l’ Índia i el Tibet, al vessant sud de la serralada dels Himàlaies. El que fou Regne del Nepal és ara des de fa uns anys la República Federal Democràtica del Nepal, després que assassinessin tota la familia reial.

Però una setmaneta de vacances programada al darrer moment ho va fer possible i ja em teniu preparant una motxilla -a mi em costa ben poc- amb quatre peces de roba i amb la il.lusió d’un nen petit quan veu els Reis d’Orient!

D’entrada, per les vestimentes de la gent i alguns rituals qüotidians i de mal gust com el d’escupir a terra a tot hora i amb el degut acompanyament sonor, hom pot pensar en una petita Índia però poc a poc t’adones que les tradicions i la influència budista li dona a aquest país un gir espiritual que el fa únic.

Kathmandú en sí mateixa podria semblar una ciutat més aviat lletja, bruta i sense massa personalitat. De fet ho és i força, però la visita d’alguns dels seus llocs més rellevants com Pasupatinath -lloc sagrat de cremacions- o de l’estupa de Boudanath o la de Swayambhunath -també conegut com Monkey Temple-, juntament amb la Plaça Durbar Square li confereixen la singularitat que el viatger busca i que tantes vegades ha vist en els documentals de la tele.

Però és a l’allunyar-te de la capital tot escoltant al CD del cotxe unes pregàries o “mantra”,que comences a viure el “Peace & Love” nepalí i et preguntes com pots haver trigat tant a venir a aquest petit país, quan els teus ulls es paren en llocs com Bakhtapur, Sarangkot o el Llac Phewa de Pokhara.

El privilegi de ser convidada a un casament nepalí també és quelcom que guardo a la retina, per les cares de felicitat de tothom excepte de la jove núvia, que ja intueix que aquest dia marcarà un gran canvi a la seva vida i que de ser la nena estimada i mimada a casa dels seus pares se n’allunyarà per esdevenir la minyona de la casa dels pares del seu flamant espós. La seva cerimonia és ben curiosa. Sembla ser que els astròlegs locals defineixen els dies propicis per a casar-se i avui n’és un. No em queda clar si el casament ha estat “arreglat” entre les families o és “per amor”, tot i la meva pregunta encuriosida. Suposo que més aviat es tracta de la primera opció tot i que potser ho amaguen quan és un occidental qui ho pregunta. Veient totes les convidades tan guarnides i amb un regal a la ma,  penso que com que el primer és impossible (a la motxilla no hi he carregat cap vestit glamurós) em concentraré en comprar un detall per la núvia. I ja em teniu en un poblet remot a on la majoria d’habitants són cabres i bocs cercant una botigueta. No és dificil topar-me amb l´única botiga del poble a on hi venen de tot… de tot el que es pot trobar i tenen, vull dir!.Em decideixo per unes pulseres de canya molt acolorides i brillants després de descartar una crema per la cara tipus “Ponds Belleza en 7 dias”. I faig be perquè la núvia és molt jove i potser s’ho hagués pres malament. Quan ens trobem a kilòmetre i mig de casa de la núvia s’inicia la comitiva mentre l’orquestra  contractada per la família del nuvi torna a tocar ( ja ens ha ofert un tastet de la seva habilitat una hora abans al poble del noi).  Darrera de l’orquestra de 6 o 7 músics tocant trompetes, tambors i cornetes, parents i amics del jove entren en una mena de trànsit tot ballant al ritme de la música amb moviments espasmòdics i sensuals a l’hora, mentre la gent els hi omple les butxaques de bitllets. Un cop a casa la núvia -que llueix un vermell de foc-  comença la cerimònia oficiada en sànscrit per un sacerdot en un patí ple de veines tafaneres guarnit amb estores i incens, i després de l’intercanvi de collarets de fulles de pí dels nuvis i les voltes rituals es dona per consumat el matrimoni. M’estalvio comentar-vos el sumptuós buffet de menjar instal.lat en una carpa al costat del riu d’on no he pogut escapolir-me per no cometre ofensa i del que després he estat feliç de no haver-ho fet!

 

  20141211_130659  20141211_130848  20141211_130653      DSC09100  DSC09088  

 

DSC09003   DSC09310   DSC08531   DSC08691       20141208_123137  DSC08631   20141212_092810  DSC08549  20141208_105023

 

Agraïr a la Cristina Bertomeu, la meva corresponsal al Nepal i el nostre guia Binod per cuidar de nosaltres tan bé durant tota la setmana!

 

Anuncis

5 pensaments sobre “El Nepal, a on es toca el cel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s